Necessita millorar!

La setmana passada -concretament diumenge- en un partit de futbol de categoria prebenjamí -estem parlant de nens de set anys- vaig veure quelcom que no em va agradar. No és d'estranyar! Veure coses que no haurien de passar sol ser habitual en un camp de futbol. I podria parlar de totes, però em centraré a parlar d'aquesta, perquè em recorda a una època anterior en què jo estava vinculat a l'esport més enllà del rol periodístic o del rol d'espectador.
L'àrbitre del partit va decidir assenyalar el final d'una de les quatre parts del partit en un moment concret que no va agradar als pares d'un dels equips i va alleujar als pares de l'altre equip. La qüestió és que, algun dels pares a qui no va agradar la decisió de l'àrbitre, la hi va voler discutir. (Normal: discutir-li coses a l'àrbitre sol ser un dels esports predilectes del públic). El que no vaig entendre però, és que l'àrbitre es posés al mateix nivell, intercanviant impressions i tornant-li les desconsideracions a l'aficionat.
"M'ha fet molta ràbia i no me n'he pogut estar", em va reconèixer l'àrbitre al final del partit.
Vaig coincidir amb ell camí dels vestidors i, tampoc me'n vaig poder estar -com em va dir ell-. Li vaig aconsellar que allò que havia fet s'ho hauria d'haver estalviat.
Com a excompany de col·lectiu -sí, jo també vaig ser àrbitre fa anys, per bé que no de futbol- li vaig explicar que respondre a un aficionat no sol calmar l'exacerbació i que el millor és fer veure que t'entra per una orella i et surt per l'altra. Cadascú ha de saber el seu rol i ja sabem que els aficionats, moltes vegades no respecten el que els correspon -que és animar al seu equip i sempre en positiu-. Però l'àrbitre tampoc hauria de traspassar el seu rol, que és impartir justícia amb total imparcialitat i sempre convençut de les decisions que prèn. Moltes vegades -en la majoria, per sort- acaba per oblidar-se tot, però sempre hi pot haver algun eixelebrat que faci que la situació empitjori. Per tant, li vaig dir que, si en un futur es volia estalviar problemes més grans, comptés fins a deu i respirés profund.

L'arbitre del partit en qüestió, d'esquena en la imatge

Un parell de dies més tard, mentre m'encarregava de fer-vos arribar la CRONIQUETA corresponent a aquell partit, em vaig adonar que l'àrbitre va fer un munt d'errors en la complimentació de l'acta del partit. I això és una altra cosa que no vaig entendre. Si no va ser capaç de redactar correctament l'acta d'un partit de nens de set anys, què pot passar quan li toqui fer-ho en un partit de més rellevància?
L'acta d'un partit ha de ser la transcripció fidedigna del què ha passat al camp. I creieu-me; l'acta d'un partit de futbol no és ni la meitat de complicada que una d'un partit de bàsquet o la d'un partit de voleibol -l'esport del qual vaig ser àrbitre-. A mi, cada divendres, quan m'assignaven els partits del cap de setmana, m'informaven també de les penalitzacions econòmiques que tindria per la mala complimentació d'una acta del cap de setmana anterior.
En l'acta de la discòrdia, l'àrbitre reflecteix malament l'ordre dels sis gols i els minuts (tal i com explico en la nota a peu de pàgina de l'esmentada CRONIQUETA).
Esperem que hagi estat un fet puntual, perquè necessita millorar!

Llegir mes

Campió d'hivern

A principis de novembre, just després del derbi entre l'Esport Club Granollers i el CF Mollet UE -victòria granollerina per 2-1- us vaig dir que em semblava que la condició de líder que ostentava l'Esport Club no era per casualitat. Per bé que era molt aviat per treure conclusions i per fer extrapolacions -tot just s'havien jugat vuit jornades- us vaig explicar que l'equip que entrena Raúl Matito tenia les idees molt clares i que feia trempar.
Aleshores l'equip granollerí era líder en solitari amb sis victòries, un empat i una sola derrota, i li treia un punt al Júpiter -l'històric equip barceloní però, tenia un partit ajornat en aquells moments-. A més, era un dels més golejadors -15 gols marcats- i dels menys golejats -7 gols encaixats.
Ara, amb la primera volta acabada, l'equip de Matito continua liderant la classificació, amb una mica més de marge respecte el segon, que continua essent el Júpiter -ara són tres punts de diferència en comptes d'un-. L'Esport Club ha guanyat 11 partits, n'ha empatat quatre i n'ha perdut dos, és el segon màxim golejador amb 33 gols -un menys que l'Escala, que és el tercer classificat- i és el menys golejat amb 15 -els mateixos que ha encaixat l'Escala. El títol honorífic de campió d'hivern doncs, malgrat que ni molt menys és definitiu, corrobora la bona línia que l'equip apuntava a principis de novembre.

Celebració del primer gol de l'Esport Club al derbi davant el Molletenca (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

Evidentment dic que no és definitiu perquè, en el món de l'esport, tot depèn de si la pilota entra o no -bé, als esports que es juga amb pilota, és clar!!- i de si les lesions es mantenen allunyades. Disset partits són molts partits i les dinàmiques van i vénen -un exemple d'això podrien ser els dos equips molletans; mentre el Molletenca, acabat d'ascendir, va començar bé i ha anat perdent gas, el Mollet va començar amb dubtes i s'ha recuperat per sortir de la zona de perill i instal·lar-se a mitja taula mirant cap amunt-. Però m'agrada el joc exhibit pels de Matito, molt segur al darrere, amb jugadors que toquen la pilota amb criteri i que maduren les jugades i amb un punt de joc directe aprofitant el joc obert per les bandes i la velocitat d'alguns jugadors d'atac. Un joc que, a banda de les dues derrotes, li ha permès esquivar situacions difícils com les inferioritats numèriques davant Vic i Mollet -partits que van acabar amb victòria.
Demà doncs, l'equip granollerí començarà la segona volta al camp d'un Farners a qui va guanyar al camp del carrer Girona (3-1). Una segona volta que, per poc que l'equip segueixi fent les coses com fins ara, podria portar a l'Esport Club de nou a la Tercera Divisió, després d'anys de travessa pel desert. L'any passat va lluitar per l'ascens fins a poques jornades del final però les lesions van fer acte de presència i van fer-los abaixar els braços abans d'hora. Esperem que aquesta temporada la mala estrugança passi de llarg i al camp del carrer Girona es pugui celebrar, el 31 de maig, l'ascens que la temporada passada ja van celebrar al pavelló del carrer Girona -CB Granollers- i al Palau d'Esports de Granollers -KH-7 BM Granollers femení.
Si us agrada el futbol, no dubteu a passar-vos pel camp del carrer Girona. Trempareu com jo i l'equip segur que agrairà tenir el vostre suport.

Llegir mes

El KH-7 retroba el camí de la victòria a la lliga

Després de debutar la setmana passada a la Copa de la Reina amb una victòria, el KH-7 BM Granollers tornava a la lliga amb l’esperança de redreçar un rumb que havia començat bé –dues victòries en tres partits– però que es va torçar a mesura que van anar caient lesions –set derrotes seguides–. L’equip de José Luis Villanueva va aprofitar l’inèrcia de la victòria de dissabte passat per retrobar les bones sensacions davant un rival directe, el Clínicas Rincón Málaga Costa del Sol, que abans de començar el partit tenia els mateixos punts. El partit, igualat fins al descans, es va decidir en la represa gràcies sobretot a les 14 aturades d’Andrea de la Torre –10 a la segona– i als 10 gols de Judith Vizuete, Vizu.
El 28-21 final suposa la tercera victòria de la temporada per a les granollerines, enfosquida, però, per la recaiguda en la seva lesió als lligaments creuats de Raquel Ferrés, Kele, en la primera jugada en què va intervenir.

La granollerina Sandra Pérez és agafada de la samarreta per Estefanía Méndez (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

La primera meitat, tot i el 2-0 inicial –Vizu i Hatou de penal–, va ser força anivellada; l’equip malagueny va empatar ràpidament a 2 i abans del primer quart d’hora ja s’havia posat per davant (4-5).  Les aturades de Csilla Benedekne –vuit– van ser claus perquè l’equip andalús es mantingués dins del partit i, fins i tot, arribés a guanyar de dos gols (9-11), però les de Villanueva van capgirar el marcador, just abans del descans, amb un parcial de 3-0 que va culminar Míriam Moreno amb un gran gol amb rosca des de l’extrem.

PARCIAL ACUMULAT DE 6-0 QUE OBRE ESCLETXA

La bona dinàmica amb què havia acabat la primera meitat es va mantenir a l’inici de la segona amb un nou parcial de 3-0 –6-0 acumulat–, amb dos gols de Joana i un altre de Vizu –10 en total–. Les granollerines van obrir una escletxa que ja no van deixar tancar i, de mica en mica, amb una defensa més intensa i l’aportació d’Andrea de la Torre –10 aturades, dues de les quals de penal i dues en contraatacs– les granollerines van sentenciar un matx en què l’equip malagueny va fer aigües en defensa i que, en atac, va dependre massa de les accions individuals de Jennifer Gutiérrez.

Les protagonistes

Publicat el 19 de gener de 2015 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes