Un autogol decideix el derbi

Fotografia: RAMON FERRANDIS

Un autogol de Marc Reyes a l’últim minut va donar els tres punts del derbi vallesà a un Esport Club Granollers (@ecgranollers) que es manté a la part alta de la classificació. El Mollet (@CFMolletUE) d’Albert Cámara, que continua sense sumar cap punt fora de casa, va tenir l’empat a tocar però no va saber resoldre –amb empat a un i un home més per l’expulsió del granollerí Mario– les opcions d’atac de què va disposar intentant guanyar l’esquena de la defensa granollerina amb Bangoura i Hassen com a puntes de llança. Amb el 2-1, el porter granollerí Cañadas va evitar l’empat en una gran intervenció.
La primera part va tenir poca història; el Granollers dominava la possessió de la pilota però sense arribades clares –un remat d’Héctor a la sortida d’un córner va ser la més clara– mentre el Mollet ho provava amb xuts llunyans –Cristian o Brian–. Quan tot semblava conduir a l’empat a zero al descans, una falta servida ràpidament per Almendros, veient la diagonal que li marcava Novo, va permetre a aquest últim posar la punta del peu i superar per baix Pol Flores.
Tot just començar la segona part es va lesionar el granollerí Peke i a l’onze de la represa un xut perfecte de falta directa de Brian, que va entrar per l’escaire, va situar l’empat al marcador. Amb l’expulsió de Mario al minut 70 el Mollet va pressionar; Cañadas va aturar un llançament de falta de Vidal a l’arrel del pal i Bangoura amb un xut potentíssim també va fer lluir Cañadas, tot i que l’àrbitre va assenyalar fora de porteria. A l’últim minut però, Oriol Vila va penjar a l’àrea una falta des de mig camp –en terreny molletà– i Reyes va desviar la trajectòria de la pilota i la va fer entrar a la seva porteria.

Els protagonistes (*)

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 27 d'octubre de 2014)

* Aclariment: L'àrbitre, segons l'acta oficial, atribueix el gol de la victòria granollerina a Oriol Vila, que és qui executa el llançament de la falta. Veient la jugada en directe, entenc que el jugador del Mollet Marc Reyes desvia substancialment la trajectòria de la pilota en el seu intent de refusar-la a córner, i és per això que, en aquesta crònica del partit, atribueixo aquest gol com un autogol de Reyes.

Llegir mes

El BM la Roca frega la proesa

L’afició del BM la Roca va sortir del partit de dimecres molt orgullosa del seu equip. Els vallesans van caure eliminats de la Copa del Rei a la segona eliminatòria, però ho van fer després d’un partit formidable davant del MMT Seguros Zamora de lliga Asobal, que no va poder encarrilar el triomf fins als darrers 10 minuts de partit. El resultat final de 25-31, resulta enganyós: l’equip de Guillem Estapé va portar la iniciativa durant pràcticament tota la primera part i va resistir l’empenta visitant fins al minut 20 de la segona, en què els roquerols van començar a acusar el desgast físic i van veure com el rival obria forat al marcador.

Fotografia: RAMON FERRANDIS

El pavelló oferia un aspecte de gala, amb una afició presta a viure un partit històric. El BM la Roca va sortir amb moltíssima intensitat i va encendre les graderies amb els primers parcials favorables (4-1 al minut 10); en aquest primer tram de partit, els dos porters van tenir intervencions destacables. Amb un 11-8 en contra, l’entrenador visitant va demanar un temps mort i el Zamora va aconseguir empatar. Dues accions desafortunades de la Roca (una pèrdua de pilota i una aturada del porter visitant) als segons finals del primer temps van resoldre’s amb contraatac i gol en contra i el primer avantatge visitant (12-14).
A la represa el BM la Roca va tornar a sortir intens i va empatar el partit a 14 gols; a partir d’allà, uns i altres van anar augmentant els marcadors amb diferències d’un o dos gols fins al minut 20: el Zamora, amb molt bona connexió amb el pivot i aprofitant-se de les mancances locals en llançament exterior, va marxar en el marcador. Els darrers minuts no van tenir història però l’afició va animar l’equip com si guanyessin. No n’hi havia per menys.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el dia 24 d'octubre de 2014)

Llegir mes

Dolç despertar

Fotografia: XAVI MAS

Aquesta taula tan ben parada, tot just a l'entrar, rebia dimecres als aficionats roquerols i de la comarca que es van apropar al pavelló municipal de la Roca del Vallès ("el nou") per viure un altre dia històric per al BM la Roca (@bmlaroca): la segona eliminatòria de la Copa del Rei i contra un equip de la Lliga Asobal (@balonmanoASOBAL), el MMT Seguros Zamora (@BalonmanoZamora). El pica-pica "solidari" -és una de les iniciatives endegades per familiars de jugadors del club per aconseguir fons i així poder minimitzar les despeses de la nova categoria- i la cita històrica bé valia un dimecres d'arribar tard a casa.
Pels jugadors roquerols, que gràcies a l'ascens a Divisió d'Honor Plata s'havien guanyat el dret de jugar aquesta competició per primera vegada, era un somni i un incentiu jugar contra un equip de la màxima categoria. La victòria contra el Barakaldo (@CBBarakaldo), la primera de la temporada, era un bon precedent i l'equip sabia què podia suposar aconseguir-ne una altra -jugar contra un altre equip Asobal, dels de pedigree. Però també era conscient -i així m'ho va reconèixer l'entrenador, en Guillem Estapé, al final del partit- que el partit important de debò era el d'aquest dissabte, a Alcobendas, per no perdre més pistonada a la lliga -l'equip ha sumat un punt de deu possibles.
Així doncs, el partit va començar amb la il·lusió i l'empenta d'un equip i una afició que volien seguir somiant. Durant la primera meitat i fins a mitjans de la segona els homes d'Estapé es pot dir que mantenien el somni ben viu -guanyaven de tres (11-8) a sis minuts del descans i perdien d'un (20-21) passat el quart d'hora de la segona-. Després però, el cansament -la defensa avançada ordenada per Estapé va ser molt exigent físicament- va permetre el Zamora imposar la lògica superioritat.
El despertar del somni va ser dolç. L'equip s'hi va deixar les banyes i l'esma, i l'afició la veu, però tant uns com altres van tornar a casa satisfets d'haver viscut una gran experiència. "Per la gent que no hem viscut l'elit, això ha estat molt maco", em va dir en Guillem.
Quanta raó! Inoblidable, sens dubte!

Fotografia: RAMON FERRANDIS

Crònica del partit

Llegir mes

El KH-7 perd la imbatibilitat al Palau en el derbi català

El públic del Palau d’Esports de Granollers es va abonar als intents de remuntada aquest cap de setmana. Si el de divendres del Fraikin va sortir cara amb el gol a l’últim segon de Juan del Arco, el de dissabte del KH-7 BM Granollers (@BMGranollers) femení va sortir creu. L’equip de José Luis Villanueva es va veure clarament superat a la primera part per un Esportiu Castelldefels (@E_Castelldefels) que encara no havia guanyat cap partit i que venia amb ganes de revenja després de la derrota contra les granollerines a la Supercopa de Catalunya. Les de Villanueva, que perdien de set gols a la mitja part (9-16) van tenir opció de posar-se a un gol als últims deu minuts, però no ho van aconseguir i el Castelldefels va rematar la feina.
A la primera part l’equilibri es va mantenir fins l’empat a sis. La portera del Castelldefels Sílvia Lladró, que ja havia fet tres aturades, va veure avançada Andrea de la Torre i va marcar un gol de porteria a porteria. Aquest gol va ser l’inici d’un parcial de 0-6 que va trencar el partit. Les jugades des de l’extrem i les canonades de Manaut –màxima golejadora del partit amb deu gols– van ser un martiri per una defensa granollerina que es veia desbordada i que no trobava rèplica en atac –l’equip va cometre moltes errades i no va saber aprofitar les tres situacions de superioritat de què va disposar.

"L’INTENT DE REMUNTADA ES QUEDA CURT"

A la segona part va canviar la dinàmica; l’equip va superar bé les dues situacions d’inferioritat, defensivament es va tancar millor i al Castelldefels li va costar atacar –només nou gols–. De mica en mica les de Villanueva es van anar apropant al marcador i la remuntada semblava possible. Després d’un contraatac de Míriam González (21-23) l’equip va tenir fins a quatre opcions d’atac per posar-se a un gol i pressionar encara més, però es van fallar i Manaut va arrodonir la seva actuació amb el seu desè gol (21-24) que deixava el partit vist per sentència.

Fotografia: XAVIER SOLANAS

Les protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el dia 20 d'octubre de 2014)

Llegir mes

Ensurt salvat al límit del temps

Fotografia: XAVIER SOLANAS

Malgrat que Carlos Viver sabia de la dificultat del partit davant l’Helvetia Anaitasuna (@AnaitasunaBM) poc podia esperar veure el seu equip superat completament durant la primera part havent de remuntar per aconseguir la victòria in extremis. La lluita i la determinació de l’equip, recolzat per una afició que va empènyer com mai després d’haver quedat muda durant la primera meitat, va permetre remuntar set gols en contra (13-20) per acabar guanyant amb un gol de falta directa de Juan del Arco a dos segons del final i mantenir així la segona posició a la classificació.
Durant la primera meitat l’equip de Viver no es va trobar mai còmode a la pista; l’equip navarrès va aturar bé la primera línia d’un Fraikin (@BMGranollers) –només tres dels 12 gols– que s’estavellava en la defensa i en el porter Álex Sánchez –vuit aturades–. Les connexions amb Grundsten al pivot o amb Adrià Pérez a l’extrem van mantenir el partit equilibrat fins l’empat a quatre però, de mica en mica, el gran dinamisme de l’atac navarrès va permetre els jugadors de l’Helvetia trobar forats en la millor defensa de la lliga i fer-los un estrip, fins al punt de guanyar de sis gols (10-16) poc abans del descans.

"El Fraikin va creure en la victòria quan tot semblava perdut"

I les sensacions no van millorar a l’inici de la segona meitat, quan l’Helvetia es va posar amb set gols de màxim avantatge (13-20). L’equip semblava vençut i l’afició, glaçada. Però dos gols seguits de Blanxart des de l’extrem, un de Juan del Arco i una aturada de Pejanovic van permetre fer un parcial de 3-0 en poc temps i l’equip va agafar aire.
Tres exclusions pràcticament seguides de Da Silva –dues van ser molt infantils i estalviables– i la de Reig van fer molt mal a l’Helvetia perquè, aquest cop els granollerins sí van saber jugar les superioritats. De cop i volta l’equip va veure la llum, passant del 13-20 a l’empat a 24 –Ferran Solé i Álvaro Ruiz, molt apagat a la primera part, es van carregar l’equip a l’esquena–. Tant els jugadors com el públic del Palau s’ho van creure i l’equip no va fallar.
Tot i això, els nervis van ser una constant als últims minuts, amb errades en atac i regalant opcions de sentència a l’Helvetia. Però Pejanovic ho va impedir amb grans intervencions i, en la falta final a Álvaro Ruiz, Del Arco va veure un escletxa en la defensa, se la va jugar i la va ajustar al pal sense que Gregor Lorger la pogués aturar.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el dia 20 d'octubre de 2014)

Llegir mes

Trajectòries paral·leles

Ja sé què em direu:
Que només s'han jugat sis jornades de lliga i que no són suficients per extrapolar-ne cap anàlisi ni per fer-ne cap valoració, etc...
Però què voleu que us digui, em crida l'atenció veure els resultats obtinguts fins ara pels dos equips molletans de Primera Catalana. Sembla que hagin calcat l'estratègia; tant el CF Mollet UE  (@CFMolletUE) com l'UD Molletense han guanyat els tres partits que han jugat als seus respectius terrenys de joc -el Municipal Germans Gonzalvo i el Municipal de la Zona Sud- però han perdut els tres que han jugat com a visitants. L'altra semblança -diguem-ne coincidència- és que, als partits fora de casa, tant un com l'altre tan sols han aconseguit marcar un gol.

Resultats del CF Mollet UE a casa                      Resultats de l'UD Molletense a casa
MOLLET-TECNOFUTBOL         1-0                    MOLLETENSE-MOLLET               2-0
MOLLET-AVIÀ                            4-1                    MOLLETENSE-LA JONQUERA    1-0
MOLLET-HORTA                        1-0                    MOLLETENSE-MONTCADA         8-0

Resultats del CF Mollet UE a domicili                  Resultats de l'UD Molletense a domicili
MOLLETENSE-MOLLET            2-0                    BANYOLES-MOLLETENSE          2-1
FARNERS-MOLLET                    3-1                   JÚPITER-MOLLETENSE               2-0
VIC-MOLLET                               1-0                   SANTS-MOLLETENSE                  2-0

Després de veure "in situ" el derbi molletà de la segona jornada i la golejada de dissabte passat del Molletense davant el Montcada puc dir-vos que, de moment, l'equip d'Antonio Filgaira té molt clar com ha de jugar davant la seva afició, amb una línia defensiva molt consistent, pressionant al mig del camp i obrint ràpidament a les bandes per fer mal en atac. I si, com ha passat en tots dos partits, al minut tres de partit marquen de falta directa, doncs tot més fàcil!
Els partits d'aquest proper cap de setmana (MOLLET-LLORET -pels que hi vulgueu anar, diumenge a les sis de la tarda- i L'ESCALA-MOLLETENSE) ens permetran veure si es confirma la tendència i el Mollet és el primer d'arribar als 12 punts o si canviem d'escenari.

Per cert, pels que no vàreu anar al municipal de la Zona Sud dissabte passat però voleu veure un jutge de línia molt peculiar, no us perdeu això.

I no us enganyo: tot el partit va fer igual!! Curiós oi?

Llegir mes

Golejada del Molletense per seguir invicte a casa

El Molletense es manté invicte –tres victòries en tres partits– i imbatut –no ha encaixat cap gol– a casa després de golejar dissabte un innocent Montcada per 8 gols a 0. Els d’Antoni Filgaira van marcar en la primera jugada d’atac i, a cada jugada en què els seus homes arribaven a l’àrea, s’intuïa el gol. Així van anar caient els gols, quatre a cada part.
Unes mans del Montcada al segon minut de joc van acabar en l’1-0 marcat per Xavi Jiménez en un gran xut de falta directa. Dos minuts després el porter Bracons va salvar per dues vegades el possible 2-0 i al minut 11, just després que Marroco enviés una pilota al travesser de la porteria de Yamandú, va arribar el segon gol del Molletense, obra de Valverde.
Al minut 18 el Montcada va reclamar l’expulsió de Nando en un xoc amb Peña –va estar set minuts fora del camp sagnant pel nas– però l’àrbitre no la va concedir i un quart d’hora després, en una pèrdua de pilota del Montcada, va arribar la sentència quan Montero va ser expulsat per cometre penal.
A partir d’aquest moment el Molletense va trobar moltes situacions de perill en una defensa del Montcada molt innocent i tova que va sortir golejada sense pietat.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el dia 13 d'octubre de 2014)

Llegir mes

Somnis complerts

Fotografia: Xavier Solanas

Si l'altre dia us feia cinc cèntims d'un club -el BM la Roca (@bmlaroca)- que tenia un somni ("Lluitem per un somni") que es va fer realitat la temporada passada amb l'ascens a Divisió d'Honor Plata de l'equip masculí, avui us parlaré d'un altre, en aquest cas a nivell individual però, com el primer, també emmarcat dins el món de l'handbol: estic parlant del somni d'en Mamadou Gassama Cissokho, un jove granollerí de 20 anys, que divendres passat a Saragossa, va poder debutar a la Lliga Asobal de la mà de Carlos Viver, al partit corresponent a la sisena jornada entre el BM Aragón (@BalonmanoAragon) i el Fraikin BM Granollers (@BMGranollers) i que va acabar amb victòria granollerina (15-23).
Amb la baixa de Salva Puig i Jose Guilherme de Toledo al lateral dret, el tècnic del Fraikin va tornar a comptar amb l'extrem Ferran Solé per ocupar aquesta posició -ja ho havia
fet davant l'Ademar- i es va endur cap a Saragossa al jove extrem del planter. Era el minut 16 de partit, i el Fraikin ja guanyava per 3 a 9, quan Viver va decidir que era l'hora per fer debutar en Mamadou i així donar minuts de descans a Moisès Blanxart. I en Mamadou no s'ho va pensar pas gaire per provar d'estrenar-se com a golejador; un minut després de saltar a pista va posar a prova el porter Julio Rodríguez, que li va aturar el llançament.
El destí -pels qui hi cregueu-, però sobretot, el seu treball i la seva qualitat, li tenien reservat quelcom més llaminer; cap al final del partit -al minut 55, concretament- va tenir la segona opció de llançament. En Mamadou va veure Rodríguez avançat i el va superar amb una vaselina, el seu llançament preferit -segons va afirmar als micròfons de Ràdio Granollers (@RadioGranollers). Debut a la màxima categoria i amb gol, com ja havia fet Marc Cañellas davant el Juanfersa Grupo Fegar de Gijón en la segona jornada de competició.
El gol del Mamadou però, tenia una connotació especial, de la qual segurament, no n'era conscient. Al BM Granollers li faltaven 19 gols per arribar als 19.000 a la Lliga Asobal -es disputa amb aquest nom des de la temporada 1990/91- i, la vaselina d'en Mamadou era, justament, el que feia 19 (13-19).

Font: ASOBAL

Així doncs, en una sola nit, aquest jove granollerí va veure complert el seu somni, i de retruc, va inscriure el seu nom a la història del club. Un club caracteritzat pel seu gran treball de base i que sempre ha confiat en aquesta feina per nodrir el primer equip. I no li ha anat pas malament si, després de 70 anys d'existència, continua essent l'únic club d'handbol que es manté a la màxima categoria de l'handbol estatal -l'altre és la secció d'handbol del FC Barcelona.
La meva més sincera enhorabona al Mamadou pel somni complert, al Carlos Viver per confiar-hi i al BM Granollers per tota la feina prèvia!

Llegir mes

Lluitem per un somni

L'afició, d'empeus, celebra la victòria davant el  Barakaldo (X.M)

Els roquerols i les roqueroles -o com a mínim uns quants centenars- van ser partíceps, dissabte, d'una fita esportiva històrica: la victòria del seu equip d'handbol, el BM la Roca (@bmlaroca), davant el BM Barakaldo (@CBBarakaldo), al primer partit de Copa del Rei en la història del club. El 4 d'octubre de 2014 quedarà gravat per sempre més en la història d'aquest club, fundat l'any 1953, i en la memòria d'una afició que va omplir el Pavelló Municipal d'il·lusió -pels volts de les vuit del vespre- i d'eufòria -pels volts de quarts de deu de la nit. "Lluitem per un somni", resava una pancarta darrere d'una de les porteries -és el lema del club. Doncs jugadors, tècnics, directius i aficionats, tots a una, van deixar-se portar per aquest somni i van aconseguir que aquest, s'allargui una mica més.
El somni va començar amb el desig de tenir dos equips del club jugant a la Divisió de Plata de l'handbol estatal i, després de diversos intents sense èxit i d'un ascens frustrat fa tres temporades -a més els va comportar un descens administratiu, molt dur, de dues categories de cop-, el somni es va complir gràcies a l'ascens aconseguit per l'equip masculí al final de la temporada passada -l'equip femení ja ho havia aconseguit una temporada abans.
La consecució d'aquest somni ja li ha comportat al club tres moments històrics aquest any -el debut a la categoria, l'assoliment del primer punt en la competició i el debut a la Copa del Rei- i, a l'equip, experiències totalment desconegudes i moments que, sens dubte, no oblidaran mai:

• El debut a Plata contra l'Atlético Valladolid -un dels històrics de la Lliga Asobal (@balonmanoASOBAL)descendit la temporada passada- amb el pavelló a vessar, va acabar amb derrota (26-28) tot i que van tenir la victòria a tocar -potser la pressió del moment els va trair als últims minuts. 
• El primer punt a la competició, com no podia ser d'una altra manera, es va aconseguir a casa, davant l'afició i en un partit de gran rivalitat contra l'Handbol Bordils (28-28). 
• La primera victòria oficial com a equip de Plata va ser especial. Van voler-ho fer a l'engròs i van pensar: "Per què no a la Copa del Rei? El premi per la victòria era sucós: enfrontar-se a un equip d'Asobal (el MMT Seguros Zamora). Doncs dit i fet! Victòria (25-24) i a seguir fent història el proper dia 22 d'octubre, també al Pavelló Municipal, a partir de dos quarts de nou del vespre.

El somni doncs, no s'ha acabat, i el tren de la història tornarà a aturar-se a la Roca. Veurem si al club roquerol han comprat un bitllet senzill pel dia 22 o si han comprat una targeta multiviatge que allargui el trajecte fins al novembre o més enllà. Il·lusió no els en falta. Només cal veure l'ambient que es respira al pavelló els dies de partit. Si us agrada l'esport i sobretot, si us agrada l'handbol, us ho perdreu?
Jo, ho confesso: dissabte vaig arribar-hi tard, just per veure la segona part, i em sap greu no haver viscut aquesta cita des d'un bon començament. I us prometo: el dia 22 seré un seguidor més del BM la Roca de Guillem Estapé i companyia. Animaré amb il·lusió, per allargar aquest somni, i gaudiré d'un altre moment històric d'aquest club i de l'handbol comarcal.
ENS VEIEM A LA ROCA!

Llegir mes

Solidesa defensiva com a referent

Han passat cinc jornades i dos dels rivals –a priori– més durs en la lluita pels llocs capdavanters –Naturhouse la Rioja (@NaturhouseRioja) i ABANCA Ademar León (@ADEMARLEON)– i el Fraikin BM Granollers (@BMGranollers) ja s’ha quedat com a segon classificat en solitari. Els de Logronyo van sortir del Palau d’Esports amb la cua entre les cames després de perdre 30 a 23 en un gran partit dels de Carlos Viver, i dissabte l’Ademar també es va veure superat clarament –també per set gols, 24-17– per un Fraikin que manté la solidesa defensiva com a gran referent del seu joc. Aquesta solidesa i les bones prestacions de Dimitrije Pejanovic sota els pals –onze aturades amb un 42% d’encert– van permetre deixar l’equip lleonès amb tan sols 17 gols.
Viver recuperava per al partit al pivot Adrià Figueras però perdia el lateral Salva Puig i va optar per fer jugar en aquesta posició a Ferran Solé, que va acabar el partit com a segon màxim golejador del Fraikin amb cinc gols, quatre dels quals de penal.
Malgrat que l’Ademar es va avançar amb un gol de Carrillo de contraatac, després de la primera pèrdua de pilota en atac, els granollerins van reaccionar bé i van capgirar el marcador (4-2). Amb 4-3 albona actuació del seu porter Nacho Biosca –vuit aturades a la primera part, dues d’elles de penal– perquè Pejanovic també va estar força encertat i la defensa va començar a demostrar-se inexpugnable.

Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS (@grisescrigas)

marcador el Fraikin va desaprofitar la primera superioritat del matx i l’Ademar va empatar a 4. Però els lleonesos no en van tenir prou amb la
Els homes de Viver van agafar un marge de tres gols (7-4), que van mantenir més o menys a ratlla fins arribar al descans (11-9) i que van incrementar a l’inici de la segona part obligant l’entrenador de l’Ademar Daniel Gordo a aturar el joc amb 15-10 al marcador.

"EL FRAIKIN REP QUATRE GOLS EN VINT MINUTS"

El temps mort no va tenir el resultat esperat per Gordo perquè els seus homes van continuar estavellant-se en el mur defensiu granollerí o en Pejanovic i el Fraikin va trencar definitivament el partit posant-se amb una renda de set gols (17-10). La solidesa defensiva del Fraikin i un Álvaro Ruiz molt inspirat en la represa van permetre arribar a un màxim avantatge de vuit gols (21-13), amb tan sols quatre gols marcats per l’Ademar en vint minuts.
Gordo va tornar a aturar el joc i va donar galons a Dimitrievski en atac, que en va marcar tres de consecutius, però el forat ja era massa gros. Viver va tornar a tancar el partit amb un set a pista totalment format a la casa que va mantenir els set gols de marge fins el final.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el dia 6 d'octubre de 2014)

Llegir mes

David s'imposa a Goliat

Un golàs de falta, molt matiner, de Toni va encarrilar la primera victòria del Molletenca a Primera Catalana al derbi davant un Mollet insuls, sense idees i sobretot, sense pólvora. A la segona part Agustín va ampliar el marcador i, a mesura que anaven passant els minuts, les esperances del Mollet es van anar consumint a la vegada que els ànims s’anaven caldejant fins al punt que, el millor que podia passar, és que l’àrbitre xiulés el final.

Fotografia: RAMON FERRANDIS

El partit es va animar ben aviat amb una falta del Mollet, comesa sobre Néstor, a la banda esquerra de l’atac del Molletenca. La falta, indirecta, la va acabar xutant Toni que va engaltar un potent xut ras, al pal llarg, que va evitar l’estirada del porter Pol Flores. Després del gol el Mollet semblava voler la pilota però sense acabar de generar perill, mentre el Molletenca, més directe, cada vegada que recuperava la pilota tenia clar que havia d’obrir el joc per les bandes.
Al minut 17 Àlex Ruiz va rematar de cap i a boca de canó, un córner al cos del porter Yamandú, i un minut després Brian estavellava un bon xut enroscat al travesser del Molletenca. Va ser el més aprop que va estar el Mollet de l’empat mentre el seu porter Pol havia d’estirar-se al 42 per evitar que un mal refús acabés en un autogol.
Després d’un primer quart d’hora de la represa insuls, va arribar el 2-0, obra d’Agustín, que va ajustar molt bé la pilota al pal curt després d’aprofitar un rebot cap enrere de la defensa del Mollet. Els diversos canvis d’un i altre equip no van fer variar res en el joc d’un derbi, que es va embrutar exponencialment, en l’últim quart d’hora, amb la col•laboració de tots dos equips.

"Un golàs de Toni encarrila la victòria del Molletenca al derbi"

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el dia 15 de setembre de 2014)

Llegir mes