A mig gas i Bones Festes!!

CE LLERONA 8 - OLÍMPIC LA GARRIGA 1 (Dissabte 10:30h, Instal·lacions Parroquials Llerona)

Avui s'ha jugat el partit més fàcil del que portem de temporada. De seguida els nens del Llerona s'han vist superiors i, per la via ràpida, han resolt el matx amb una golejada.
Al veure la victòria tan clara, han afluixat el ritme i s'han deixat anar, fent un joc fàcil, poc brillant però suficient per resoldre i guanyar tres punts més. Resumint: efectivitat i cinquena victòria consecutiva al sarró.
Parlant de sarró; ara vénen festes i toca fruir amb la família i descansar de futbol. Els nens, pares i entrenadors volen aprofitar per desitjar-vos molta salut, prosperitat i joia per aquest any que s'acaba i pel que està a punt de néixer. Fruiu del moment; penseu amb la sort que teniu de tenir aquests nens tan grans; amb tot el que vivim i ens divertim; en les bones estones que compartim. Som uns afortunats que moltes vegades no valorem com es mereix el que tenim.
Serà el futbol?
Seran els nens?
Serà el Llerona?
Serà, serà...
Som la suma de tots i de tot; voler és poder i tots/es nosaltres podem demostrar al món que amb molt poques coses som capaços de tenir-ho tot. Que res ni ningú ens robi la il·lusió; mai ho aconseguiran.

Força Llerona i Bon Nadal!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru

Llegir mes

El Fraikin surt vençut i acaba apallissat

La bona feina feta durant tretze jornades, llançada per la borda en mitja hora. Així es podria definir el paper del Fraikin BM Granollers al derbi català de dimarts al Palau Blaugrana. La millor defensa de la Lliga Asobal –mitjana de 24,5 gols encaixats per partit– va semblar un colador i se’n va emportar cap a casa 43. La clau va radicar en la pèssima primera meitat de l’equip de Carlos Viver, apàtic en actitud, lent i inofensiu en atac i tovet, molt tovet, en defensa. Un caramel que va ser devorat per l’equip de Xavier Pascual en una primera meitat per oblidar. En tornar del descans els granollerins es van adonar que, per aquell camí, només podien acabar ridiculitzats i la millora va servir per acabar el partit de manera més digna.

Sorhaindo atura Jose Guilherme de Toledo (Fotogarfia: MIGUEL RUIZ, FCB)

Aquesta derrota, combinada amb la victòria del Naturhouse la Rioja –dimecres contra el Frigoríficos Morrazo Cangas (32-25)– fa que el Fraikin perdi el tercer lloc en benefici dels de Logronyo, a una jornada per arribar al final de la primera volta.
Els primers minuts de partit van ser simptomàtics; els tres primers atacs granollerins van acabar en no res, després de dues aturades de l’exporter del Fraikin Gonzalo Pérez de Vargas i una pèrdua de pilota, mentre Karabatic i Sarmiento posaven un ràpid 3-0 al marcador. Els de Viver, amb un atac molt lent i previsible, intentava connectar amb el pivot o la circulació dels extrems però la defensa blaugrana es va tancar bé, va impedir aquestes opcions i va obligar la primera línia a llançar, moltes vegades sense bones posicions.

PÉREZ DE VARGAS, UNA PARET 

El jove porter blaugrana va esdevenir un autèntic mur infranquejable –14 aturades a la primera meitat per un 59% d’encert– i, quan no hi arribava, els pals li donaven un cop de mà –els quatre xuts de Jordi Puig van topar amb la fusta–. En canvi, la primera aturada del Fraikin va arribar passat el primer quart d’hora de joc amb 11-4 al marcador. El Barça, a més, va penalitzar com sempre les pèrdues de pilota granollerines amb ràpids contraatacs i els de Viver van arribar al descans amb un decebedor 23 a 10.

RELAXAMENT D’UNS, MILLORA DELS ALTRES

Difícilment les coses podien anar a pitjor. Pejanovic, que va tornar a la porteria després d’haver començat el partit amb mal peu, va començar a aturar algun llançament ajudat per una defensa que sortia més a contactar i que es movia més, i en atac també es va trobar porteria amb més facilitat. Així, el Fraikin va estar guanyant bona part de la segona meitat per dos o tres gols de diferència, fins que la lesió de Valadâo –esquinç al turmell en una acció defensiva– va tornar a enfosquir el panorama; el Fraikin guanyava 10-13 el parcial de la segona meitat i el va acabar perdent per 20 a 18 amb Ariño i Rutenka com a protagonistes.

El post-partit:

Carlos Viver: “Aquesta no és la imatge real de l’equip”

Adrià Figueras (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Al final del partit la decepció era evident en el rostre d’un Carlos Viver desencaixat i decebut per la imatge oferta pel seu equip. “La d’avui no és la imatge real de l’equip, la que ens hem generat a base de feina durant el que portem de temporada” va assegurar. “No podem estar contents; a la primera part ens hem endut un sever correctiu propiciat per la manca d’intensitat de l’equip”, va reconèixer, per afegir que “al Blaugrana no es pot venir a fer especulacions. L’equip havia de sortir més dur, més concentrat, amb més intensitat i arriscant”.
Els jugadors també eren conscients del mal partit. “Hem llançat a les escombraries la feina de tres o quatre dies”, va afirmar el pivot Adrià Figueras, que aquesta temporada va arribar a Granollers procedent del club blaugrana. “Hem pecat de falta d’intensitat durant 15 o 20 minuts i aquests regals al Barça no se li poden concedir perquè et fan un estrip”, va dir.

Carlos Viver (Fotografia: XAVIER SOLANAS)

Viver va fer una reflexió: “Espero que haguem après la lliçó perquè dissabte tornem a tenir un partit molt important i hem de sortir amb un rol completament diferent. De fet, estic convençut que així serà”. Segons el tècnic del Fraikin, la imatge de la segona part “per bé que ells potser també han jugat una mica mirant el marcador” s’assembla més a la re“A la Supercopa els vam atacar bé la defensa 5-1 i els vam plantar cara”, va afirmar. “La idea és competir contra ells i contra qualsevol equip amb qui ens enfrontem, no com el que ha passat a la primera meitat”, va afegir. I Figueras va concloure: “Seguirem treballant perquè, si hi ha una altra oportunitat, sigui totalment diferent”.
al de l’equip.

Publicat el 12 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Ed. Vallès Oriental)

Llegir mes

El central Álvaro Ferrer, reforç de luxe del BM la Roca

Després d’haver fet la pretemporada amb el BM la Roca i de passar les tres últimes setmanes entrenant-se amb l’equip, el central granollerí Álvaro Ferrer va decidir aquesta setmana tornar a la competició al club roquerol amb el principal objectiu de recuperar la forma perduda després d’un període d’inactivitat a l’espera d’alguna proposta que ja li comença a rondar. L’exjugador del Fraikin BM Granollers, de l’Ademar León, de l’Atlético de Madrid, del Porto i del Hannover va debutar dissabte amb l’equip de Guillem Estapé amb una victòria davant un exequip de Lliga Asobal com l’Academia Octavio, on es va retrobar amb un altre excompany de Granollers: Antonio Corcera.
Al final del partit Ferrer va assegurar que començar guanyant era “la millor manera de debutar”. El central va admetre haver rebut ofertes de fora però creu que encara no està en plena forma: “Per motius laborals m’havia deixat anar una miqueta i necessitava posar el cos a punt. El BM la Roca em va obrir les portes a l’agost, m’han tractat molt bé i, per això, he decidit afegir-me a la competició, per tenir aquell plus de motivació a l’hora d’entrenar”, va explicar.

Álvaro Ferrer a la banqueta del BM la Roca (Fotografia: RAMON FERRANDIS)

Ferrer s’ha agafat el repte de jugar amb els roquerols, conscient de la diferència existent entre l’handbol professional al qual estava acostumat i aquest, “totalment amateur però igualment exigent. La il•lusió és màxima i de moment m’ho estic passant molt bé perquè el grup és molt jove i és molt amè entrenar amb ells”, va admetre. Espera poder aportar el seu granet de sorra pel que fa a experiència “a un grup que per joventut potser no en té tanta però que hi posa allò que s’hi ha de posar”, va afegir. “Intentaré aportar allò que estigui a les meves mans per ajudar l’equip a madurar el seu joc”, va concloure. El tècnic roquerol, Guillem Estapé, espera d’ell “que ens aporti en atac aquella experiència als moments decisius, quan el marcador està ajustat, i que ajudi a consolidar el nostre sistema defensiu”, va afirmar.

Publicat el 9 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Grundsten, dubte pel derbi

Dimarts el Palau Blaugrana serà l’escenari, a partir de 2/4 de 9 del vespre, de la segona cita de la temporada del clàssic de l’handbol català i estatal: el derbi FC Barcelona-Fraikin BM Granollers. Amb el precedent de la derrota granollerina a la final de la Supercopa Asobal per 32 a 28 encara present, el primer derbi de la temporada a la Lliga Asobal arriba amb tots dos equips encapçalant la classificació; el Barça com a líder invicte i els de Carlos Viver com a segons classificats –posició que podrien perdre en cas de derrota– amb onze victòries, un empat i una derrota en tretze partits.
El gran potencial del Barça els situa com a favorits per la victòria, i més tenint en compte les baixes per lesió de Marc Garcia i Nicklas Grundsten a l’eix de la defensa granollerina. No obstant això, Viver espera “plantar-los cara i lluitar fins al final, que és una cosa que l’equip està demostrant que sap fer”, va afirmar després d’aconseguir la victòria divendres davant el Benidorm.
El Fraikin arribarà al derbi amb un dèficit de descans i amb lesions importants, però moralment al màxim. “L’equip està endollat mentalment però a les cames es comencen a notar els quilòmetres, els cops i la intensitat de tants partits de resultat ajustat”, va admetre el tècnic. La victòria europea de fa una setmana i les victòries a la lliga contra l’Osca i el Benidorm han recarregat la moral de l’equip després de l’ensopegada a Conca. En canvi el Barça de Xavi Pascual, líder indiscutible a la Lliga Asobal, arribarà al partit de dimarts després de la primera ensopegada important en competició europea –derrota contra l’Orlen Wisla Plock de l’extècnic del Fraikin Manolo Cadenas per 34 a 31–. Tot i això, Viver creu que serà molt difícil aconseguir la victòria. “El Barça ha tingut algun problema fora de casa però al Palau Blaugrana, fins que no es demostri el contrari, són invencibles”, va assegurar.

GRUNDSTEN APUNTA A PERDRE’S EL DERBI

La lesió que pateix Nicklas Grundsten des del partit contra l’Sporting Clube de Portugal, que el va obligar a perdre’s el partit de divendres, tot i no ser molt greu, sí que li impedirà jugar el derbi. “Potser podria forçar, però cal plantejar-se si cal”, va admetre Viver. Dimarts Salva Puig, un dels que el substituirà en tasques defensives, espera “plantar cara i gaudir del partit. Al Blaugrana sempre solem fer bons partits”, va afirmar.

Nicklas Grundsten, en la imatge en la final de la Copa Asobal de l'any passat, es pot perdre el derbi de dimarts per lesió

Publicat el 9 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Cop de geni

CF VILANOVA VALLÈS 1 - CE LLERONA 3 (Dissabte 12h, Mpal. Vilanova del Vallès)

Des del primer minut el Llerona s'ha posat la samarreta de treball i ha imprès una força i una empenta que ha enxampat a l'equip contrari amb els pixats al ventre. Ha estat una classe magistral de lluita i entrega al llarg de tot el partit.

On tenen el límit aquests nens? ens preguntem...

Sembla que com més difícil és el repte, ells es creixen més; quan més fred fa ells s'arremanguen i no paren de sorprendre'ns.

Fa unes setmanes estaven al pou de la classificació; avui juguen contra el tercer classificat, tractant-lo de tu a tu, sense cap mena de complexe, només jugant com ells saben amb ganes i il·lusió, de tal manera que han deixat en evidència el rànquing de la taula. I a l'afició contrària, abatuda i rendida als peus dels nanos de Llerona.

En poques paraules, un sol equip ha manat, dominat i sabut jugar a futbol. Si us plau, pares i mares: eixugueu-vos la baba, però no guardeu el mocador que s'haurà de tornar a fer servir molt aviat!!!

Nois al nostre cor, entrenadors mestres, pares tutors, una barreja blava que enlluerna la comarca.

Força Llerona!!

Els protagonistes

Crònica: Josep Bru

Fotografia: Esther Mas

En Lluc i en Marc encerclen a un jugador del Vilanova en una jugada d'atac dels groc-i-negres a la segona part

Llegir mes

Tercera victòria del BM la Roca

Álvaro Ferrer no podia començar amb millor peu la seva etapa al BM la Roca. El central granollerí va poder aportar experiència a l’eix de la defensa i dos gols en atac en la tercera victòria de la temporada –segona consecutiva– dels homes de Guillem Estapé. Els roquerols, que han guanyat tres dels últims cinc partits, han sortit de la cua de la classificació i ara mateix són dotzens amb set punts.
Els d’Estapé van dominar el marcador des del primer gol de Marc Navarro, amb avantatges d’entre un i tres gols durant la primera meitat, una màxima diferència de cinc gols al descans (17-12) i a l’inici de la represa (19-14) i, malgrat que l’Academia Octavio va tenir diversos atacs consecutius per empatar, no ho van permetre i van tornar a obrir una escletxa de quatre gols (28-24) que els va permetre arribar al final amb tranquil•litat.
Tots dos equips van començar amb defenses obertes –5-1– i amb diverses imprecisions en atac, però després del primer gol de Marc Navarro van arribar tres aturades seguides de Miquel Gonzàlez que van permetre a l’equip d’Estapé consolidar l’avantatge amb un altre gol de Garchi. Tot i que l’Octavio va equilibrar el marcador, el BM la Roca va pressionar ben aviat; després de l’empat a cinc, quatre aturades més del porter roquerol en un minut –11 aturades a la primera part de 23 llançaments– i l’efectivitat en atac van portar al primer temps mort dels gallecs amb el 8-5 al marcador.

Josep Morales en una acció d'atac. Fotografia: RAMON FERRANDIS

Dos gols seguits del primera línia Queiros de Oliveira van tornar a ajustar el partit però els d’Estapé sempre van mantenir un avantatge mínim d’un gol, gràcies a l’intercanvi de gols a la meitat de la primera part, i van intentar trencar el partit abans del descans amb un parell de contraatacs que els van situar amb un avantatge clar de cinc gols (17-12).
A l’inici de la segona part, amb un contraatac acabat per Deumal, es va igualar la màxima diferència (19-14), però a partir d’aquest moment l’Octavio es va apropar gràcies a la millora sota els pals de Jorge García –només quatre aturades a la primera part i nou a la segona–. Però quan va poder igualar el marcador va desaprofitar les seves ocasions –dues de seguides amb 20-19 i una després del 21-20–. La primera aturada de Pau Puget i un contraatac de Pere Vaquer van situar el 26 a 23 al marcador, una renda de tres gols que va donar tranquil•litat des d’aquest moment fins al final del partit.
El debutant Álvaro Ferrer va aconseguir el 28-24 –el seu segon gol al partit–, que va ser clau; el tècnic gallec va demanar temps mort però el seu equip ja no va poder recuperar-se. Es va apropar a dos gols (28-26) però Marc Sànchez va fer el gol de la tranquil•litat.

Els protagonistes

Publicat el 9 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Objectiu Copa Asobal: complert

Després de classificar-se per la fase de grups de l’EHF en un partit difícil d’oblidar, l’objectiu més immediat del Fraikin BM Granollers era classificar-se per jugar la Copa Asobal –per segona temporada consecutiva– i l’equip de Carlos Viver ho va aconseguir després de vèncer l’equip revelació de la temporada, el BM Benidorm, per 30 a 25. Ni la baixa de Marc Garcia primer, ni ara la de Nicklas Grundsten –dues baixes molt sensibles al centre de la millor defensa de la Lliga Asobal– han estat suficients per frenar la bona marxa d’un equip que segueix sumant victòries –11 de 13 a la lliga– i complint objectius –segon a la lliga després de 13 jornades i classificat pels quarts de final de la Copa del Rei, per la final a quatre de la Copa Asobal i per la fase de grups de l’EHF.
La victòria, per bé que treballada, mai no va arribar a perillar després que els granollerins reaccionessin ràpidament al 13-15 amb el qual es va avançar el Benidorm al minut cinc de la represa. Una victòria que, a més del premi de la Copa Asobal, permetia als de Viver mantenir el segon lloc just abans d’afrontar el derbi amb el Barça, aquest dimarts.
Tot i començar perdent amb un gol de David Jiménez –quatre gols a la primera part i cap a la segona–, el Fraikin va agafar ben aviat el control del partit i del marcador i, abans del quart d’hora de joc, ja havia obert una escletxa de quatre gols (9-5). Les aturades de Pejanovic –nou a la primera part– i la bona defensa van permetre obrir aquesta escletxa de quatre gols amb ràpids contraatacs i amb l’encert de Juan del Arco –màxim golejador del partit amb nou gols–. La diferència es va mantenir entre els tres i els quatre gols fins que les exclusions de Solé i Salva Puig al mateix minut i un seguit d’errades en atac van permetre al Benidorm empatar a 11, equilibri que es va mantenir (12-12) en arribar al descans, després d’un penal rigorós que va transformar David Cuartero –màxim golejador de la lliga i des de la línia dels set metres– amb el temps exhaurit.

REACCIÓ RÀPIDA AL BON INICI DEL BENIDORM

Tot just començar la segona part el Benidorm va aconseguir el seu màxim avantatge (13-15) però el Fraikin, amb un parcial de 7 a 1 en poc més de cinc minuts, va tornar a agafar una renda de quatre gols (20-16) que ja va ser definitiva. Malgrat que van patir més exclusions que el Benidorm –quatre el Fraikin per dues els alacantins– els de Viver es van multiplicar defensivament i van mantenir l’encert ofensiu. L’avantatge granollerí mai no va baixar dels tres gols i va arribar a un màxim de sis, per segellar una nova victòria.

Els protagonistes

Salva Puig intenta evitar el bloqueig del pivot del BM Benidorm Gonzalo Porras (Fotogragia: XAVIER SOLANAS)

El post-partit:

Viver: "Aquests dos punts eren vitals"

Carlos Viver va acabar el partit satisfet perquè sabia de la importància de guanyar el Benidorm i de la dificultat que comportaria. “Aquests dos punts eren fonamentals i estem molt contents perquè, a més, ens han classificat directament per la Copa Asobal”, va afirmar. “Del partit em quedo amb la sensació de tenir-lo força controlat”, va dir, tot i que va reconèixer que, abans del descans, amb les exclusions de Solé i Puig s’havien “descentrat una mica. Això potser ha generat algun dubte que a la segona part, amb la bona feina de l’equip, hem esvaït”, va seguir explicant. “Hem tallat bé les línies de passada amb el pivot Gonzalo Porras, que està fent molt mal en tots els partits, i a la segona part en atac hem sabut desfer-nos bé de la doble mixta que ens han plantejat obrint pilotes a l’exterior, sobretot en superioritat, que és un aspecte que ens costa”, va admetre.
Per la seva banda, Salva Puig va coincidir amb Viver en la dificultat que comportava el partit davant el Benidorm. “És un equip que mai es rendeix, que ha sabut aprofitar els nostres moments de desconcert i que al Barça ja li havia plantejat molts problemes”, va afirmar. Puig, un dels que va agafar més protagonisme en defensa amb la baixa de Grundsten, va assegurar que “l’equip està notant les lesions i la càrrega de partits però s’ha demostrat que qui surt des de la banqueta respon a la perfecció”, va dir.

Publicat el 9 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

No ha estat un somni!!

INTERNATIONAL GOLDEN CUP 2014 (Dissabte 6 i diumenge 7 de desembre)

Torneig complicat al què ens enfrontàvem, amb equips de nivell i habituats a aquest tipus de competició. Nosaltres som un equip d'amics, que no toquem malament la pilota però que tenim orgull, som lluitadors i tenim coratge.
Quan tothom descansa, nosaltres seguim jugant. Quan els nens dormen, els nostres somien en xutar una falta. Quan algú respira, els nostres llencen un córner. Ho porten dins, ho viuen, ho senten i ho transmeten.
El que hem viscut ha estat inoblidable; els pares estem desfets, la sang encara ens brolla a mil per hora. Quines sensacions, quins moments d'esgarrifança! No em digueu que ja no us tremolen les cames! Això és passió. Això és futbol. Mentre encara hi ha entrenadors que demanen l'hora a l'àrbitre, nosaltres ja hem tocat el cel. No cal guanyar, podem quedar quarts, com així ha estat, però això no importa perquè mai ningú ens podrà esborrar el que hem viscut.
Pares, entrenadors i, sobretot, nens: gràcies per venir! Mai un pont havia estat tan festiu.
Llerona blau i ben blau, com el mar, com el cel. Mai havíem estat tan a prop de tocar-lo amb les mans.
Us estimo!!!

Crònica: Josep Bru
Fotomuntatge: Esther Mas

Llegir mes

Tremolor

Tremolor, pessigolleig, formigueig, adormiment, entumiment. Vaja, el que en terminologia mèdica s'anomena parestèsia. Això és el que vaig sentir durant els últims cinc minuts del partit entre el Fraikin BM Granollers i l'Sporting Clube de Portugal, al Palau d'Esports de Granollers. El de la #RemuntadaBMG. Des de l'empat a 23 i la llarguíssima espera abans d'un penal transformat per Ferran Solé, els meus braços i mans -la parestèsia sol afectar a les extremitats, tan inferiors com superiors- van perdre la sensibilitat. M'era impossible escriure res de l'emoció, sensació que no va passar fins minuts després que la pista s'inundés de gent al voltant d'un equip que va tornar a fer pinya per celebrar la victòria. Una victòria molt important.

L'equip va tornar a fer pinya al mig de la pista després d'aconseguir la victòria (Fotografia: XAVI MAS)

Estic convençut que, abans de començar el partit, molta gent veia possible remuntar-li dos gols a l'equip portuguès. De fet, crec que cada un dels 2.900 espectadors que van omplir el Palau hi creia en la remuntada. El que ja no tinc tan clar -en el meu cas us ben asseguro que no- és si esperaven que l'equip ho aconseguís a quatre segons del final, pels mateixos dos gols de diferència del partit d'anada i pel valor d'haver-ne marcat més a Portugal. Com diria el tòpic, en un final no apte per malalts cardíacs.
Recordo que va ser un partit en què es va passar de l'optimisme al pessimisme en qüestió de minuts. I a l'inrevés. Els de Federico Santos van començar com si fossin ells els qui haguessin de remuntar -marcant territori amb una defensa al límit del reglament i atacant ràpid per no deixar respirar els de Carlos Viver-, i d'aquesta manera van agafar els primers avantatges del partit, de fins a tres gols. Això exigia una remuntada de cinc gols -o sis, perquè el marcador pintava alt-, sensiblement més difícil d'aconseguir. Però si l'equip ens ha demostrat alguna cosa aquesta temporada és que sap resistir, persistir i lluitar fins a l'extenuació. De perdre de tres -cinc en el còmput de l'eliminatòria- es va passar a guanyar el partit de quatre -de dos en l'eliminatòria-, i amb aquesta dinàmica positiva es va arribar al descans i a l'inici de la segona part. El Palau seguia creient en la remuntada i l'equip també, però els portuguesos tampoc es volien rendir abans d'hora i van voler posar a prova els ànims i els cors de més d'un: a cinc minuts del final tornaven a guanyar el partit de tres gols i l'eliminatòria de cinc.
Jo, aquí, us he de reconèixer que vaig imaginar, per primera vegada, cares de desil·lusió i d'abatiment al final del partit.
Però no havia arribat l'hora dels adéus. Les decisions des de la banqueta, la determinació de l'equip i la il·lusió dels 2.900 espectadors van conduir a una remuntada, qualificada d'èpica, en uns últims cinc minuts en què es va passar de la cridòria eixordadora per pressionar l'atac dels portuguesos al silenci sepulcral davant un llançament de penal de Solé i a l'eufòria després de l'últim gol d'aquest jove jugador que es va convertir en l'heroi del partit.
Si no hi vàreu ser, o no el vàreu seguir en directe per televisió (Esport3), o hi vàreu ser però us voleu tornar a recrear en aquells últims minuts màgics, premeu aquí. Jo ja ho he fet!

Llegir mes

El Caldes, més murri, s'endú els tres punts de Cardedeu

Fotografia: Griselda Escrigas

Segona victòria consecutiva del Caldes de Montbui que es va endur el derbi al camp del Cardedeu en aprofitar una de les dues ocasions de què va disposar. El Cardedeu en canvi, en va tenir set, amb dos xuts al pal.
El Cardedeu va començar amb un intent de gol olímpic aturat per Vilarrasa i un xut al pal, totes dues ocasions a peus de Gerard Beltrán. Al límit del descans el Caldes ho va provar amb una falta llunyana que Matamala va refusar a córner. En la represa el Cardedeu va seguir creant ocasions; Vilarrasa en va treure una damunt la línia de gol i el pal en va treure una altra de Beltrán. Una falta ràpida treta pel Caldes, aprofitant la passivitat del Cardedeu, la va aprofitar Veraguas per fer el 0-1.

Els protagonistes

Publicat l'1 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Victòria del CB Mollet en un partit intens i molt ofensiu

Els jugadors dels dos equips es van afegir a la protesta contra la Llei de Professions de l'Esport i la seva aplicació (Fotografia: Xavier Mas)

El Recanvis Gaudí CB Mollet va aconseguir una treballada victòria (84-81) contra La Llosa Artés en un partit intens i amb moltes alternatives que no es va decidir fins a l’últim minut. Una jugada individual de Naharro que va acabar amb un llançament forçat que va entrar picant al tauler (82-81) i dos tirs lliures de Ferrer van capgirar el 80-81 favorable als bagencs a 36 segons del final.
El partit va tenir constants alternances al marcador entre dos equips eminentment ofensius –l’Artés és el millor atac del grup–, amb deu triples encistellats per cada equip. El Mollet va començar fort i es va escapar de vuit punts però l’Artés, a base de triples, va capgirar el marcador al final del primer quart. Els d’Àlex Coma, amb un parcial de 9-0 final, van marxar al descans amb avantatge (47-42) però l’Artés va arribar a tenir un màxim avantatge de set punts al tercer quart (60-67) que el Mollet va capgirar amb un parcial acumulat de 10-0 entre el final del tercer quart i l’inici de l’últim. Portella va poder forçar la pròrroga però va fallar el triple en l’última jugada del partit.

Els protagonistes

Publicat l'1 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Ferran Solé classifica el Fraikin

SENSE PATIR NO ES POT LLUIR 

O aquesta és la dita. El Palau d’Esports de Granollers, ple com feia temps que no es veia –2.900 espectadors–, va viure com Ferran Solé culminava la remuntada al límit del temps amb un llançament des de l’extrem, amb poc angle i pel pal curt.
El porter de l’Sporting Clube de Portugal Ricardo Candeias –autèntic heroi del seu equip a la segona part–, no va poder aturar aquest llançament que situava el 25-23 final que donava la classificació als de Carlos Viver –tot i que a l’anada el Fraikin va perdre també de dos gols, va marcar més gols que no pas l’Sporting al Palau.

El resultat de l’eliminatòria va fluctuar com una muntanya russa. Al començament es va posar complicat amb els primers avantatges dels portuguesos (3-6), després el Granollers va redreçar el rumb i, amb un màxim avantatge de quatre gols, semblava que trencarien la resistència portuguesa. Però no va ser així; els de Federico Santos es van refer i van posar-se de nou tres gols amunt a cinc minuts del final (18-21).
De nou, però, la capacitat de lluita dels homes de Viver es va fer palesa amb una nova remuntada, esperonats pel públic i al límit del temps Solé va fer el gol que desfermava l’eufòria.
L’Sporting va començar imposant la seva defensa 5-1, amb ajudes constants; l’atac del Fraikin no trobava forat i Portela va començar castigant la primera pèrdua de pilota amb un contraatac.
La dinàmica es va mantenir durant una bona estona i l’Sporting va agafar una renda preocupant de tres gols (1-4) que va mantenir fins el 3-6. De mica en mica però, el Fraikin va trobar primer Grundsten i després encert des de la llarga distància. Passat el quart d’hora de joc els granollerins van fer un parcial de 6 a 0 que va servir per passar del 5-7 a un esperançador 11-7. Un avantatge de quatre gols que es va quedar en tres al descans.

DE LA DECEPCIÓ A L’EUFÒRIA EN CINC MINUTS

A l’inici de la represa van tornar els quatre gols de renda (14-10) però a partir d’aquí el porter Candeias va esdevenir protagonista aturant-ho pràcticament tot. L’Sporting va capgirar el marcador i es va posar tres gols amunt a cinc minuts del final (18-21). Però el Fraikin va lluitar-ho fins el final, va empatar ràpidament a 21. En un silenci sepulcral Solé va convertir un penal en el 23-22 i, tot i que Portela va empatar a 23 a un minut i mig del final, un gol de Valadâo molt ràpid –el seu únic gol al partit–, una bona defensa i un últim gol de Solé amb els nervis a flor de pell van donar la classificació.

Ferran Solé va ser l'artífex de la remuntada gràcies al seu gol a quatre segons del final (Fotografia: Xavier Solanas)

Els protagonistes

El post-partit:

L'equip estava fos però ha continuat lluitant fins al final. (Carlos Viver)

 Segurament la processó li anava per dins, però a la sala de premsa Carlos Viver va mantenir la sobrietat en tot moment. El tècnic del Fraikin va explicar que sabien que el partit seria complicat “perquè l’Sporting és un equip amb molta experiència i el resultat del partit d’anada deixava l’eliminatòria oberta”, va dir. Viver va tornar a destacar “la lluita i l’entrega d’uns jugadors que no s’han rendit mai”. L’entrenador portuguès Federico Santos va dir que havien notat en excés els quatre minuts de més que havien jugat en inferioritat i va admetre que el seu equip, als últims minuts, s’havia descentrat.
Viver va reconèixer que el seu equip, en algun moment de la segona part, “estava fos” i va tornar a recalcar que “tot i això, han lluitat fins el final”. També va admetre que l’equip “està demanant a crits que arribi el Nadal”, va afirmar.
Jose Guilherme de Toledo, màxim golejador amb sis gols, va reconèixer no estar al cent per cent de confiança. “M’ha costat tornar després de la lesió i aquest partit, per a mi, ha estat molt important”, va dir.

Publicat l'1 de desembre de 2014 a l'edició en paper del periòdic EL 9 NOU (Edició Vallès Oriental)

Llegir mes

Al mal temps, bona cara

CE LLERONA 3 - CE LLIÇÀ D'AMUNT 1 (Diumenge, 10h, Instal·lacions Parroquials de Llerona)

Pluja, vent i afany d'encarrilar un partit que ens podia donar la tercera victòria seguida i pujar posicions. Fa unes setmanes estàvem al pou de la classificació i, avui, estem setens.
Sense fer un gran partit, s'ha sabut controlar el tempo del partit i, malgrat tenir estones de somnolència i de poca empenta, els nois del Llerona han sabut superar a un dèbil adversari.

En David encara l'àrea rival en una jugada d'atac

Ha estat una victòria a mig gas, que no ha de ser el tarannà de l'equip, i menys quan altres setmanes ens ho han demostrat. Victòria sí, però cal ser exigents i aprendre a fer-ho bé, i hi ha fusta per fer bons mobles. Els d'Ikea no ens identifiquen.
Cal seguir pel bon camí, jugar i disfrutar, aprendre i treballar, perseguir al contrari, posar la cama i no mirar tant, desmarcar-se, anticipar-se, xutar i lluitar fins el final, no menystenir el contrari i no refiar-se; tot és futbol i altres equips ens esperaran amb la lliçó apresa així que, quan abans ho tinguem après, abans serem forts i capaços d'enfrontar-nos a qui sigui.
Força i coratge, que la International Golden Cup ens espera i allí hem de ser temuts.
Llerona, més blaus que mai. Som-hi!!!

Crònica: Josep Bru
Fotografia: Esther Mas

Els protagonistes

Llegir mes

#RemuntadaBMG

Avui acaba la primera -esperem que no sigui l'última- minimarató de partits pel Fraikin BM Granollers -cinc partits, tres de Lliga Asobal i dos d'EHF Cup, en quinze dies-. Si no és l'última, voldrà dir que els de Carlos Viver hauran remuntat el 27-25 amb què van perdre, al partit d'anada de la primera eliminatòria europea d'enguany, contra l'Sporting Clube de Portugal -el que tothom coneix com Sporting de Lisboa- i que s'hauran classificat per jugar una fase de grups que els assegurarà sis partits més a Europa, tres dels quals al Palau d'Esports.

Pedro Portela va fer set gols al partit d'anada (Fotografia: Diario A Bola)

Dos gols semblen una diferència més o menys assumible -el Palau ha vist remuntades de fins a sis gols-, però l'Sporting, com ja va demostrar diumenge passat al Pavilhao Desportivo Municipal de Mafra, és un equip que sap penalitzar les errades del rival amb ràpids contraatacs o amb transicions ràpides defensa-atac després de rebre gol. Característiques contraposades al joc del Fraikin, que prefereix controlar el ritme del joc i defensar en atac estàtic -és la millor defensa de la Lliga Asobal-. Per tant l'equip de Viver -home rècord al club, en competició europea, amb 125 gols marcats i 42 partits jugats-, més que mai, necessitarà tenir el suport d'una afició que creï aquell ambient de les grans cites, que atemoreixi el rival des del minut 0 i que el faci entrar a pista pensant: "ai com patirem per aguantar aquests dos gols...".
El cansament dels quatre partits seguits i dels quilòmetres de viatge en pocs dies -Conca, Lisboa (Mafra) i Osca- no serà excusa. "Lluitem per això: per poder jugar totes les competicions, per estar al més amunt possible en totes, per repetir participació a la Copa Asobal. No ens pot entrar ara la por escènica ni posar el cansament com a excusa. Formen part de la competició i ja ens agradaria tenir aquestes oportunitats cada any", va afirmar l'entrenador Carlos Viver després de vèncer al Fertiberia Puerto Sagunto al Palau i just abans del desplaçament a Lisboa. Després d'aquell partit Viver també va afirmar que l'equip lluitava com feia temps que no ho veia -el seu equip va anar gairebé tot el partit a remolc però va creure en la victòria fins el final i la va aconseguir- i que els bons resultats de l'equip no es valoraven prou.
I com que no podria estar més d'acord amb aquestes paraules, des d'aquest petit raconet em sumo a la crida que fa l'equip per omplir el Palau d'Esports aquest vespre: #objectiu3000 #euroremuntada. I ho faig recordant dades que poden ser importants:

1. L'únic precedent europeu contra l'Sporting (Copa d'Europa 1967/68) és favorable als granollerins -el Granollers va guanyar l'anada 26-16 i els portuguesos no van poder remuntar-ho a la tornada (20-16).
2. El BM Granollers va ser un referent europeu -primer club espanyol a guanyar una competició europea (Recopa 1975/76), a més de tenir dos títols de l'EHF (temporades 1994/95 i 95/96)- i ho vol tornar a ser.
3. La secció d'handbol de l'Sporting Clube de Portugal -club multidisciplinar com el FC Barcelona- data de 1932 i té un palmarès força extens que inclou un títol europeu a la Copa Challenge. A més, la temporada passada va superar la fase de grups, caient eliminat als quarts de final.
4. Al Palau d'Esports se li van remuntar cinc gols al potent Flensburg alemany, a les semifinals de l'EHF 95/96, per acabar sent campions (derrota a Alemanya per 27-22 i victòria al Palau 25-17).
5. La remuntada més gran al Palau data de l'EHF 1996/97, on l'equip va remuntar-li sis gols (30-22) al Jafa Promet Resen macedoni després d'haver perdut 22-16 al partit d'anada dels vuitens de final.
6. El Fraikin BM Granollers, a dia d'avui, ha millorat els extraordinaris registres de la temporada passada a la Lliga Asobal (és segon, a tres punts del Barça, amb deu victòries, un empat i una sola derrota i té la millor defensa de la competició), a part de continuar endavant a la Copa del Rei i estar a punt de classificar-se per jugar la Copa Asobal (finalista la temporada passada en totes dues competicions).

   

   Expedició del Fraikin BM Granollers a Portugal (Fotografia: BM Granollers)

I tot això, fet amb un equip majoritàriament format a casa -8 dels 14 jugadors que es van desplaçar a Portugal diumenge passat han sortit de la base del club- i amb un cos tècnic també de la casa.
Al·licients per donar suport a l'equip doncs, no en falten. Els aficionats a l'handbol, al bon handbol, no podem fallar. Cal omplir el Palau d'Esports de Granollers per viure una nit màgica que en porti unes quantes més.

Tretze dels 19 jugadors que formen la plantilla 2014/15 estan formats a la base del club

Llegir mes

Recital d'atac i golejada contra el cuer

Després de la derrota de la setmana passada al camp del Sants, l’Esport Club Granollers tenia un partit teòricament assequible contra el Montcada –cuer– i els de Raúl Matito no van desaprofitar l’ocasió per redimir-se amb una victòria. Abans del descans els granollerins ja havien sentenciat el matx amb un 5 a 0 i un hat trick de Diego Novo que se situa com a màxim golejador de l’equip amb sis gols.
La victòria dels de Matito, combinada amb la derrota del Júpiter al camp del Mollet per 1 gol a 0, permet als granollerins ampliar la diferència a quatre punts al capdavant de la classificació –ara el segon classificat és el Vic amb 24 punts, pels 28 de l’Esport Club.

Fotografia: RAMON FERRANDIS

El partit no va començar bé pel Montcada, que va veure com el porter Bracons es lesionava als 10 minuts de joc. Poc després del canvi de porter van arribar 10 minuts en què els granollerins van trencar el partit; Mario va obrir el marcador al minut 16 i Novo va fer dos gols en sis minuts. Al Montcada la pilota li durava ben poc als peus per la bona pressió del mig del camp granollerí. Gràcies a aquesta pressió va arribar el gol més bonic de la primera meitat; una recuperació de pilota i una passada llarga la va aprofitar Novo per superar la sortida del porter Pérez amb un barret suau i després definir a porta buida suaument amb l’exterior del peu. El mateix Novo va completar el seu hat trick en una acció en què va trencar el fora de joc i va aprofitar una passada vertical de Mañosa per tornar a superar Pérez.
Poc abans del descans Almendros va rebre una passada d’Edu Cosme, tot caient dins l’àrea després d’una gran jugada individual, i va definir perfectament amb l’interior del peu dret agafant a contrapeu el porter Pérez.

"EL JUVENIL BALCELLS DEBUTA AMB GOL"

A la segona part el Montcada va intentar sorprendre el Granollers amb jugades aïllades i, en una d’elles, va obligar la defensa granollerina a treure la pilota de sota els pals. En canvi, el Granollers seguia buscant el gol amb bones combinacions d’atac i en una Rubén, després de fer la paret amb Balcells, va marcar el 6-0 amb un xut ras i col•locat al pal llarg. La golejada granollerina la va tancar el debutant Balcells, que va aprofitar el refús del pal en un xut d’Edu Cosme.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 24 de novembre de 2014)

Llegir mes

La remuntada

UE SANT FOST 2 - CE LLERONA 3 (Dissabte, 10:30h, Municipal de Sant Fost de Campsentelles)

Acabat el partit la "pinya" lleronina celebra la victòria

És ben bé que en el futbol, fins que l'àrbitre no xiula el final poden passar moltes coses. Avui el nostre equip es mereixia guanyar des de l'inici però la piloteta no volia entrar; s'ha intentat de totes les maneres i fins a marcar el primer gol s'ha hagut de suar de valent.
Tot semblava encarrilat per ampliar el marcador i sortir guanyadors, però senyores i senyors, el futbol a vegades et traeix. De sobte ens hem trobat a les acaballes del partit perdent per 2 a 1 i s'han encès totes les alarmes. No podia ser, quina injustícia! Si ho teníem tot de cara per guanyar i acabarem perdent! Han baixat tots els sants i només queden 3 minuts!!!
Però senyores i senyors, com els he dit, el futbol és sorprenent i de la traïció es pot passar a l'eufòria, a la felicitat, al clímax... I això és justament el que ha passat; dos gols gairebé seguits ens han donat la segona victòria i una sensació ha recorregut el cos dels pares. Una sensació com de descans, de serenor, de fluixesa, no sé què dir-vos, com si acabéssim de perdre 5 kg de cop!
Senyores i senyors, això és futbol, això és màgia, això no es pot explicar, s'ha de viure. Això és el Llerona!!!
Gràcies per tot nois!

Crònica: Josep Bru
Fotografia: Esther Mas

Els protagonistes

Llegir mes

Remuntada del Fraikin al límit

Álvaro Ruiz en una acció espectacular de llançament

L’afició del Palau d’Esports s’ha acostumat a patir als últims partits però, com l’equip, manté la fe fins el final i, fins ara, sempre veu recompensada la seva entrega amb una victòria. Però no cal amagar que l’equip ha perdut aquella xispa de l’inici en què va passar per damunt d’equips com el Naturhouse la Rioja o l’Ademar León. La Lliga Asobal d’enguany –Barça a banda– és més igualada del que demostra la part alta de la classificació i cal donar rellevància a les xifres aconseguides fins ara pel Fraikin BM Granollers –els de Carlos Viver han aconseguit, fins i tot, superar els registres de la temporada passada.
Dimecres, amb el precedent de la derrota a Conca (30-23) encara al cap –com a mínim a la graderia–, l’equip es va veure superat a la primera meitat i part de la segona pel Fertiberia Puerto Sagunto. El joc ràpid que va proposar l’exgranollerí Aidenas Malasinskas va trobar els punts febles d’una defensa que, sense Marc Garcia –autèntic líder al centre de la defensa– encara no ha trobat els mecanismes d’ajustament proposats per Viver.

"Nicklas Grundsten arriba als 500 gols a la Lliga Asobal com a jugador del club"

A la primera part Malasinskas, o aconseguia arribar a sis metres per llançar o forçar penals i cops francs, o aconseguia deixar sol al pivot Nacho Plaza, que es va inflar amb un set de set. I quan no, Rolandas Bernatonis deixava anar el braç davant un Pejanovic que no va tenir la seva millor nit. La defensa granollerina, amb una mitjana de 23 gols encaixats per partit, ja n’havia encaixat 18 al descans. Com a mínim però, i malgrat la bona actuació de David Bruixola sota els pals –set aturades–, l’atac no va anar tan malament; Grundsten va aconseguir el seu gol 500 a la lliga, com a jugador del club –el 9-11–, i el 17-18 del descans era esperançador.

Grundsten, en la imatge contra l'Ademar, va arribar dimecres als 500 gols a la lliga (Fotografia: GRISELDA ESCRIGAS)

L’intercanvi de gols a l’inici de la represa no afavoria els interessos granollerins, que van veure com Malasinskas situava un màxim avantatge de tres gols (19-22) en un ràpid contraatac. En aquest moment Viver va apostar pel canvi a la porteria i la jugada li va sortir bé; Pol Sastre va aturar, en la seva primera intervenció, el llançament d’un Bernatonis que fins aleshores sumava sis gols de sis llançaments i va agafar la confiança que li havia faltat en altres partits. Les set aturades de Sastre –44% d’encert– van ser claus en l’últim quart de partit. Un llançament de maluc de baix a dalt d’Álvaro Ruiz va suposar el primer avantatge del Fraikin (30-29) a sis minuts del final. La defensa es va tancar millor i va fer desaparèixer de l’escena a Plaza, deixant tot sol Bernatonis –màxim golejador amb dotze gols–. I en atac, l’obertura del joc als extrems va permetre Blanxart rematar la victòria.

Els protagonistes

El post-partit:

Viver: "L'equip lluita com feia temps que no ho veia"

La victòria de dimecres va ser molt important. “Són punts que valen gairebé el doble perquè ha estat un partit molt sofert i treballat”, va dir el tècnic Carlos Viver. I Pol Sastre, un dels herois del matx, coincidia amb ell: “Veníem tocats anímicament de la derrota a Conca i aquests punts són dos senyors punts”. Tant Sastre com Moisès Blanxart, un altre dels jugadors destacats a la segona part, també van coincidir en el factor clau de la remuntada. “Ens hem tancat millor al darrere i això ens ha permès seguir creient en la remuntada”, van afirmar. Una fe i una capacitat de lluita que va remarcar Viver: “L’equip pot estar desajustat al darrere o, en algunes fases, massa caparrut en atac, però lluita com feia temps que no veia lluitar un equip. Està intens, físicament i mental, no dóna mai per perdut un partit i això és el primer que demana un entrenador”.
L’entrenador del Fraikin també va voler posar en valor la feina aconseguida fins ara. “Puerto Sagunto és un equip molt complicat, l’hem guanyat i sumem 19 punts, 19. Això és moltíssim, i a vegades em dóna la sensació que no es valora prou”, va dir taxatiu.

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 21 de novembre de 2014)

Llegir mes

El Recanvis Gaudí CB Mollet derrota el Sant Cugat amb solvència

Recanvis Gaudí CB Mollet i UE Sant Cugat es van enfrontar dissabte empatats a cinc victòries i a una dels líders i va ser el Mollet d’Àlex Coma qui es va endur la victòria per 84 a 70 –la sisena de la temporada– i qui es manté a una victòria del líder One Ceset. El partit no va començar bé i Coma va haver de reorganitzar el joc dels seus a mitjans del primer quart. El canvi de tendència els va portar a capgirar el marcador al segon quart i a liderar el matx des d’aquell moment i fins el final.
El Mollet va cometre massa errades en atac durant els primers minuts del partit i el Sant Cugat ho va aprofitar per agafar avantatge gràcies a un parcial de 0-11 –del 2-2 al 2-13–. Entremig, Coma va demanar temps mort per posar una mica de pausa a l’allau de joc del Sant Cugat; amb Cuesta i Naharro com a homes més destacats, el Mollet va apropar-se a sis punts (12-18) al final del primer quart, que va tancar amb un parcial de 5-0 que va ampliar fins a 9-0 a l’inici del segon quart.
Aquest bon inici de segon quart va tenir continuïtat amb dos triples seguits de Naharro i Pau Reina, que van situar els de Coma per primera vegada al davant (22-20). A mitjans del segon quart el marcador estava equilibrat (23-24) i Coma va situar els seus homes en una zona 2-3; el Sant Cugat es va bloquejar en atac durant uns minuts (31-24) i l’intercanvi de cistelles posterior va conduir al descans amb un avantatge de vuit punts favorable al Mollet (39-31).
En tornar dels vestidors els de Coma van sortir disposats a sentenciar el partit amb l’aportació d’homes com Ferrer, Griso i Cuesta i tancant bé el rebot defensiu i van deixar el partit vist per sentència abans de començar l’últim quart (65-49). L’intent de remuntada del Sant Cugat els va arribar a situar a només sis punts (72-66) però el Mollet no es va deixar sorprendre.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 17 de novembre de 2014)

Llegir mes

Sisena derrota seguida

El KH-7 BM Granollers va poder trencar la dinàmica negativa –cinc derrotes– però a l’últim quart d’hora de partit es va quedar sense idees en atac i va veure com l’Aula Cultural, que venia de dues derrotes seguides, li capgirava el resultat per endur-se la victòria.

Clara Poo va ser la màxima golejadora del KH-7

L’Aula Cultural va començar amb un joc ràpid i efectiu i es va posar amb dos gols de marge (1-3) però les de José Luis Villanueva van capgirar el resultat ben aviat i van dominar tota la primera part, amb avantatges d’un i dos gols i un màxim de tres –10-7 i 12-9– gràcies als cinc gols de Clara Poo i als tres seguits de Maria Mora.
Les granollerines van arribar al descans guanyant de dos gols (14-12) i van ampliar l’avantatge fins a un màxim de quatre gols (16-12) tot just començar la segona part. Però de mica en mica l’Aula Cultural es va anar apropant al marcador, aprofitant primer les imprecisions en atac de les de Villanueva i després quatre exclusions seguides de les granollerines –una del tècnic per protestar–. El KH-7, en inferioritat, va estar gairebé deu minuts sense marcar i l’Aula Cultural, amb un parcial de 0-8 –del 21-18 al 21-26–, va capgirar i sentenciar el matx, i va esvair les esperances granollerines de victòria.

Les protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 17 de novembre de 2014)

Llegir mes

Primera victòria (i les que vindran...!)

CE LLERONA 8 - CF MARTORELLES 1 (Diumenge, 9:30h, Instal·lacions Parroquials de Llerona)

Gran partit de l'equip local, que surt del pou i puja posicions a la classificació.

L'equip celebra la tan esperada primera victòria

Amb el porter ben situat, una defensa sòlida, un mig del camp bregador i una davantera encertada han fet estèrils els intents de jugada per part del Martorelles.
Com s'acostuma a dir, avui s'ha escombrat a l'equip rival, no hi ha hagut color. O més ben dit, avui el blau ha jugat amb ambició, disciplina i de cara a la feina. Avui el blau ha estat or.
Victòria que s'ha fet esperar però al final ha arribat i el cert és que els nens se la mereixien feia dies. Felicitats nois!!
Cada cop més valents, cada cop més idees, cada cop més equip, cada cop més Llerona!!!!!

Crònica: Josep Bru
Fotografia: Esther Mas

Els protagonistes

Llegir mes

EC Granollers 4 - CE Llerona 2 (Prebenjamí-7, Grup 44)

Jugada d'atac del Llerona a la tercera part (Fotografia: Xavi Mas)

Partit jugat de tu a tu, amb només 8 jugadors, ja que hi havien moltes baixes. Tot apuntava a pallissa però malgrat jugar amb una pilota del tercer món, i encara que hagués sigut amb una pedra, els nostres han deixat bocabadats a tota la gent de l'olimp; jugades de teva-meva, passades precises, lluita, entrega, i un pèl de mala sort, han donat lloc a un espectacle que ens fa somiar.
Avui hem perdut al marcador, però hem guanyat en ambició, en il·lusió i en valentia, i això no ens ho podrà negar ningú.
Nois, seguiu amb aquest coratge i veureu com en breu sereu un equip admirat i imitat.

Força Llerona!!!!

Crònica de: Josep Bru

Els protagonistes

Llegir mes

L'Esport Club Granollers referma la condició de líder

L’Esport Club Granollers es consolida al capdavant de la classificació després de vèncer l’UE la Jonquera per 2 a 1 en un partit en què els de Raúl Matito van dominar totalment durant la primera part però cedint una mica de terreny en la represa. L’equip va reaccionar bé al gol de l’empat, poc després va marcar el 2-1 i podia haver sentenciat abans de passar les típiques angúnies amb els empordanesos penjant pilotes a l’àrea.
La victòria, juntament amb l’empat del Júpiter, situa els de Matito amb 25 punts, a cinc de l’Escala, nou segon classificat, i a sis del Júpiter, tercer –té un partit pendent.
L’Esport Club va sortir decidit i ben aviat –els deu primers minuts– van arribar les primeres ocasions clares de gol –dues centrades des de la banda a l’àrea petita i un un contra un de Novo– però el porter López les va resoldre amb encert. Al minut 19 novament Novo va plantar-se sol davant López però aquest li va tornar a refusar l’un contra un amb els peus i al 27, en un córner assajat, Almendros va xutar massa desviat. El mateix Almendros, un minut més tard, va rebre un cop d’esperó de Novo i es va endinsar dins l’àrea, on va ser travat per darrere –segons l’àrbitre, tot i les protestes dels jugadors empordanesos–. Oriol Vila va inaugurar el marcador transformant el penal.

"LA JUGADA DE L’EMPAT GENERA PROTESTES"

Els granollerins van dominar territorialment i posicional fins al descans, en què la Jonquera va fer el primer remat de perill amb un cop de cap que va sortir massa alt, i van mantenir el domini en la represa.
Si el penal de l’1-0 va aixecar protestes dels empordanesos, l’empat en va generar en la parròquia local; Gerard Font, amb la posició guanyada a la banda, va rebre una empenta que l’àrbitre no va xiular, i la centrada posterior la va rematar Güell amb el cap, dins l’àrea petita, per fer l’empat. Dos minuts després, Novo va perdonar un altre un contra un que va treure López, i al 68, en una falta a tres quarts de camp, centrada per Oriol Vila, la va rematar Mario per fer el 2-1.
La Jonquera va pressionar penjant pilotes a l’àrea però va veure com eren expulsats Fernández i Compte.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 10 de novembre de 2014)

Llegir mes

Eufòria després de la primera victòria del BM la Roca

El BM la Roca va aconseguir, finalment, la primera victòria de la temporada a la nova categoria. I ho va aconseguir davant el –fins dissabte– segon classificat Zumosol ARS Palma del Río, per 31 a 30, en un partit que va començar dominant a plaer, que se li va complicar a mesura que avançava la segona meitat però que va saber rescatar als últims cinc minuts. Amb aquesta victòria els de Guillem Estapé deixen la cua de la classificació i pugen fins al 13è lloc abans d’enfrontar-se al líder.
Els d’Estapé, amb una defensa 5-1 i a vegades 4-2, van sorprendre un equip andalús que va ser incapaç d’aturar l’allau de joc roquerol durant la primera meitat. La bona defensa, sumada a les intervencions del porter Pau Puget i a l’efectivitat inicial en atac van permetre arribar a un parcial inicial demolidor de 8 gols a 0. El primer gol del Palma del Río no va arribar fins passat el minut 12 de joc, just abans que el BM la Roca agafés per primera vegada un màxim avantatge de nou gols (10-1).
Els andalusos van reaccionar tímidament amb tres gols de Diógenes Cruz però els d’Estapé van igualar la màxima renda de nou gols a sis minuts del descans (14-5), i això va obligar el tècnic visitant a esgotar el segon temps mort, que va servir per retallar distàncies fins al 16-9 amb què es va arribar al descans.

"CANVI RADICAL"

A la segona part la dinàmica va canviar; el Palma del Río va sortir convençut de poder capgirar el marcador i, de fet, ho va aconseguir. El porter López va millorar la seva eficàcia sota els pals i el pivot Da Silva i la primera línia amb Corral, Da Mota i Cruz van portar de corcoll la defensa roquerola. L’empat –a 24– va arribar al minut 51 des de l’extrem –Jesús Morales– i Da Silva i Corral –abans de lesionar-se– van fer un preocupant 24-26 a sis minuts del final. Estapé va demanar temps mort, l’equip va reaccionar amb un parcial de 4-0 (28-26) en tres minuts i després va saber mantenir-lo per desfermar l’eufòria a la graderia.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 10 de novembre de 2014)

Llegir mes

Segona victòria del CB Granollers

El CB Granollers va fer el millor partit de la temporada –com a mínim el més complert– i va aconseguir la segona victòria de la temporada contra un CB Vic-Universitat de Vic que va tenir en Del Hoyo el seu millor home. Amb aquesta victòria l’equip de Cesc Jané empata a victòries amb els vigatans.
L’equilibri de forces va durar poc; després del 5-4 va arribar un primer parcial de 6-0 dels granollerins que els va permetre obrir la primera escletxa (11-4) al marcador; una escletxa que va arribar a ser de nou punts passat el minut cinc (15-6), que es va reduir a només un punt (15-14) amb un parcial de 0-8 i que va tornar a ser de nou punts (27-18) en acabar el primer quart.
El pitjor moment dels de Jané va arribar a l’inici del segon quart, amb un seguit d’errades en atac que van permetre el Vic apropar-se de nou a un punt (27-26), però no va arribar a posar-se per davant gràcies a una cistella de Nil Colomer, que va ser l’inici d’un parcial de rèplica granollerina de 13-4. Això va obligar el tècnic vigatà a demanar un temps mort que no va ser efectiu i el Granollers va arribar al descans amb un màxim avantatge de 12 punts.

"MÀXIM AVANTATGE DE 16 PUNTS"

En tornar dels vestidors els de Jané van aconseguir el màxim avantatge del partit (53-37) gràcies a una de les assignatures pendents de l’equip: el rebot. La diferència va oscil•lar entre els deu i els 15 punts i el Granollers va començar l’últim quart amb un esperançador 68-55.
El Vic, amb un triple de Vila i dues cistelles seguides de Del Hoyo –màxim encistellador amb 30 punts, 15 dels quals a l’últim quart– va fer un últim intent; va arribar a posar-se a sis punts (80-74) a tres minuts del final, però tres cistelles seguides de Cervantes van assegurar la victòria granollerina.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 10 de novembre de 2014)

Llegir mes

El Fraikin es manté immaculat

El Fraikin BM Granollers, que ja havia derrotat amb solvència el Naturhouse la Rioja i l’ABANCA Ademar León al Palau d’Esports, va derrotar també el Frigoríficos Morrazo Cangas –quart classificat– malgrat haver jugat dimecres un partit de Copa del Rei a Zamora, molt exigent, i malgrat que el Cangas venia descansat –eliminat a la Copa, ha tingut tota la setmana per preparar el partit–. L’equip de Carlos Viver va dominar el partit des del principi però no el va poder donar per tancat perquè l’equip gallec, amb una bona defensa i una primera línia molt efectiva –18 dels 27 gols–, va oposar resistència fins el final. La victòria va situar el Fraikin líder provisional –per segona jornada consecutiva, mentre no jugava el Barça–, amb sis punts de marge respecte el quart classificat.
El Cangas va plantejar, durant la primera meitat, una defensa 5-1 per intentar aturar Álvaro Ruiz, però van ser els granollerins els primers a fer valer la seva bona tasca defensiva amb dues recuperacions i una aturada de Pejanovic, i es van posar per davant al marcador. Sempre va anar per davant al marcador –a excepció dels diferents empats– amb avantatges d’entre un i dos gols i una màxima diferència de quatre (13-9) després d’un parcial de 4-0 amb l’empat a nou.
La primera línia gallega, movent la pilota de cantó a cantó amb atacs molt llargs, va ser molt incisiva –deu dels 14 gols a la primera part– i el Cangas va aconseguir eixugar la diferència i deixar-la en dos gols en arribar al descans gràcies als gols de Muratovic i Rosales.

"SOLÉ I RUIZ, AUTÈNTICS REFERENTS"

Ivan Amarelle li fa el llit a Ferran Solé, que tot i així marca

El Cangas va empatar el partit tot just començar la segona part amb un parcial de 0-2 i va mantenir la igualtat fins l’empat a 19, combinant els bons llançaments de la primera línia amb les assistències a la posició de pivot Fernando Eijo –no va ser el dia dels porters–. Un nou parcial de 3-0 del Fraikin va servir per agafar una mica d’aire i obligar el Cangas a demanar temps mort amb el 22-19. A partir d’aquest moment la diferència es va mantenir entre els dos i els tres gols amb un altra màxima de quatre (26-22).
Amarelle i Muratovic van apropar el Cangas a dos gols, però Ruiz i Solé –màxim golejador del partit amb deu gols– es van posar l’equip a l’esquena. Amb poques errades en atac, el marcador va ser elevat –el Fraikin tenia un promig de 22,5 gols en contra i en va encaixar 27– però els de Viver van mantenir el marge de seguretat i, a les acaballes del matx van aprofitar l’exclusió d’Eijo per certificar la vuitena victòria en nou partits.

Els protagonistes

(Publicat al periòdic EL 9 NOU el 10 de novembre de 2014)

Llegir mes